FI TEMPORADA 2011-12

Bé companys!

D'ençà que es va crear el Tirol han passat 5 anys i, una temporada més, hem romangut plegats, tot i els obstacles que ens hem anat trobant. De fet, no sé molt bé pq escric això, però almenys volia fer un comiat telemàtic per concloure una etapa, si més no.

Vist l'èxit obtingut en la darrera Assembla (tot segueix igual!!) molts ens qüestionem si val la pena seguir amb aquesta faula. La gent atribueix diferent valor a les coses i n'hi ha q prometen coses q no cumpliran mai.

Essent objectius però, si un estadista anal·litzés les xifres del curs podria arribar a la conclusió q el Tirol ha sigut exitós. Des d'un inici tothom sap que el FC AUS Tirol no aspira a cap títol. Sabem que la 1a fase serveix pq els altres equips facin la pretemporada i ens follin el cul. Sabem q ni obtenint un resultat com el d'aquesta fase (4 victòries!!) deixarem de ser últims en la classificació (menys golejadors i més golejats). Sabem que el Mas no aprendrà mai a treure de banda....

No obstant, l'objectiu principal està més que assolit. Ens apleguem un cop per setmana (uns avisant abans q altres) i mantenim un contacte amb l'excusa del futbol a través del fòrum, whatsapp, etc. Gent que pertany al nostre grup és més car de veure precisament pq no és partícep d'aquest equip, per exemple Pau i Sergi. El mateix Arnau suposo q se'n va adonar i, estant fora, va sol·licitar poder-hi tornar. Gràcies a això li hem pogut seguir veient les genives.

Per tant, es podria dir que si els objectius són veure els teus colegues periòdicament, afavorir q deixin la vida sedentària fent una mica d'esport i tot plegat divertint-se jugant.... MISSIÓ COMPLERTA!!

Amb els anys un se n'adona q per molt insistent q sigui hi ha coses q no canviaran. Mun pare sempre serà una mica vacilón, ma mare sempre serà una mica gandula i mun germà sempre serà desendreçat. Una cosa q he après és q Oscar, Arnau i Mikel sempre seran uns antifòrums. No s'hi pot fer més.

Em va saber greu q en Marc marxés ahir, tot i q no la comparteixo, comprenc la seva reacció. Es va dir que ningú està per damunt de la llei i, en d'altres ocasions, havíem deixat fora de la convocatòria a altres éssers. La llei estava per complir-la i es deuria sentir ofès. Per altra banda, era el darrer partit, en Juárez tenia ganes (no com d'altres) i valia la pena concloure la temporada tots plegats. Comprenc q no volgués jugar amb tants canvis i de la manera en què s'havia produït una situació violenta com aquella però si em permeteu la opinió no vaig trobar bé que marxés a mig partit. Semblava el capità italià del vaixell q es va enfonsar enguany.

Jo acomiado així les meves aportacions al fòrum (almenys temporalment). No donen joc. És feina inútil esperar quelcom a canvi si després no se n'obté res. Si miraculosament algun dia revifa ja podeu comptar q les conyes tornaran xo mentrestant cessaré aquesta activitat q prou paciència he tingut.

Si voleu seguir jugant ja trobarem la manera d'organitzar-nos per: partits, fer trobades, pagar inscripcions, comprar equipacions, etc...

Enhorabona a tots per la temporada!!

Com diria Otger Català: Vèncer o morir!!!!
AAAAAAAAAAAAAAAAAUUUUUUUUUUUSSSSSSSSSSSSS!!!!!!!!!!!!!!!!!

Molt bona la parabola comparant-me amb un paio que era el responsable d'un vaixell en el que varen morir un mínim de 32 persones i que no es va quedar al seu lloc. He de deduir que si hi haguéssin hagut vides en joc me n'agues anat? O ets molt lleuger i dius les coses sense pensar o "macho" si aquesta opinió és la que et mereixo... vaja tela!!!

¿Es va parlar formalment o si mes no quan escalfavem tots de fer una exepció per què era l'últim partit, que el Juárez vingues a jugar encara que fóssim 4 canvis? (quan dic parlar vull dir al vestuari, o quant estavem tots o la majoria, ja que ja es sabia que podia venir pel Whatsapp), o com sempre quan ens interessa es va fer una política de "fets consumats".

Pos eso, ja no vull discutir més aquest tema, a vosaltres potser us la sua, però a mi m'afecta i molt.

Jo vaig ser el primer en quedar-me sorprès quan el vaig veure canviat i, sobretot, quan vaig veure q sortia al terreny de joc. I més encara quan vaig veure q Perallongues demanava el canvi com qualsevol altre, sense avançar-ho.

De totes maneres, en acabar la 1a part ho vam parlar entre tots i vam procurar ser flexibles essent el darrer dia. Sé q tenies raó però no t'ho prenguis tan a pit home... evidentment no sóc ningú per a jutjar ni encara menys a tu q t'impliques més q ningú amb l'equip. Vas tenir un rampell i prou...

Ànims Markus!!! Visca en Marc!!!

Deixeu-vos de collonades, penseu que era l'últim partit i no li doneu més voltes.

Visca el Marcus, Visca el Tirol, Visca Catalunya i Visca la mare que ens va parir!!!!

AAAAAAUUUUUUSSSSSS!!!!!!


P.D.: Be Tirol my friends!